Salvador Espriu 2 (Marta Del Río)

Tòpics i figures retòriques dels dotze poemes:

Poema 1: El gran teatro del mundo.
El tòpic que apareix en aquest poema és el Carpe diem, ja que el poema diu que visquis el moment avui ja que demà moriràs.
La figura retòrica que apareix en aquest poema és un hipèrbaton al vers quatre.

Poema 2: Soneto XXIII.
El tòpic que apareix en aquest poema és Beatus ille, ja que en el poema es valora la natura quan parla sobre la primavera, els dolços fruits i el temps airejat.
La figura retòrica que apareix en aquest poema és la personificació al primer vers, ja que s’atribueixen qualitats humanes a la primavera.

Poema 3: Vida retirada.
El tòpic que apareix és el contemptus mundi, ja que parla sobre el menyspreu del món i de la vida.
La figura retòrica que apareix en aquest poema és la interrogació retòrica, ja que formula una pregunta que no necesita resposta, també em trobat una hipèrbole al segon vers quan diu “mundanal ruido”.

Poema 4: F. Hölderling.
El tòpic que apareix en aquest poema és la fugit irreparabile tempus, ja que expressa la fugacitat de la vida.
La figura retòrica que apareix en aquest poema és un asíndeton, ja que fa ús de molts signes de puntuació també em trobat un hipèrbaton al vers quart ja que altera l’orde lògic de la frase.
Poema 5: Horacianes.
Els tòpics que apareixen en aquest poema són el contemptus mundi i sic transit gloria mundi ja que descriuen el menyspreu sobre la vida i el món que els envolta i fugacitat dels bèns materials.
Les figures retòriques que apareixen en aquest poema són unes interrogacions retòriques en els versos sis vuit i nou.

Poema 6: Lorenzo de Médici.
El tòpic que apareix en aquest poema és un ne quid nimis, ja que proposa una harmonia i equilibri en tots els aspectes de la vida.
Les figures retòriques que apareixen en aquest poema són una anàfora als versos cinc, sis, set també un polisíndeton al primer i segon vers.

Poema 7: A. Pope
El tòpic que apareix en aquest poema és locus amoenus, ja que descriu l’espai on l’home pot ser feliç. La figura retòrica que apareix en aquest poema és una personificació al vers set.

Poema 8: A les vanitats mundanes.
El tòpic que apareix en aquest poema és sic transit gloria mundi ja que explica la fugacitat del béns materials .
La figura retòrica que apareix en aquest poema és un asíndeton al primer vers i una metàfora al vers quatre, ja que no es poden tenir els peus sobre la lluna.

Poema 9: Rubió i ors.
El tòpic que apareix en aquest poema és captatio benevolentia ja que pretén cridar l’atenció del lector ja que recorre a la falsa modèstia.
Les figures retòriques que apareixen en aquests poema són personificació al primer i segon vers, pregunta retòrica als dos últims versos, un hipèrbaton al últim vers.

Poema 10:
El tòpic que apareix en aquest poema és contemptus mundi, ja que expressa menyspreu del món i de la vida.
La figura retòrica que apareix en aquests poema és la pregunta retòrica als versos tres, quatre i cinc, també trobem un quiasme al segon vers.

Poema 11: Càntics dels càntics.
El tòpic que apareix en aquest poema és descriptio puellae, ja que descriu el físic d’una noia.
La figura retòrica que apareix en aquest poema és l’anàfora al primer i segon vers, també una metàfora al vers tercer, també comparació als versos cinc, sis, vuit i quinze.

Poema 12: Canço de la instància amorosa
El tòpic que apareix en aquest poema és el carpe diem.
La figura retòrica que apareix en aquest poema és una anàfora al últim i penúltim vers, també una pregunta retòrica al vers tres i quatre.

Paràfrasi de quatre dels dotze poemes:

-El poema El gran teatro del mundo de Calderón de la Barca
(núm. 1) tracta sobre la vida. La vida és molt curta i s’ha de viure i gaudir al màxim perquè desprès morim. El tòpic literari que descriu perfectament aquest poema és Carpe Diem (viu el moment).

-La selecció extreta del bloc “El fil de les clàssiques” d’A. Pope (núm.7) parla sobre un home que pel simple fet de viure, estar en la seva terra i respirar el aire nadiu, ja és feliç. El seu terreny li proporciona tot el que necessita.

-En el poema (núm.10), Cohèlet diu que tot és efímer i en va, és a dir, que tot dura un dia i no serveix per res. Quan formula la pregunta retòrica, es refereix al poc benefici que obté l’home desprès de tots els treballs que fa. El to del poema és pessimista.

- En el poema Càntic dels càntics (núm.11) s’hi descriu una dona molt bella. Tota part del seu cos és comparada amb algú valuós o maco. Sembla que tot el seu rostre és gairebé perfecta, o així ho descriu.

Català

Salvador Espriu 2 (Marta Del Río)

Salvador Espriu 2 (Judith Tarifa)

Salvador Espriu 2 (Miguel Estrada)

Salvador Espriu 2 (Sara Cantero)

Salvador Espriu (Marta Del Río)

Salvador Espriu (Marta Del Río)

Salvador Espriu (Judith Tarifa)

Salvador Espriu (Judith Tarifa)

Salvador Espriu (Miguel Estrada)

Salvador Espriu (Miguel Estrada)

Salvador Espriu (Sara Cantero)

Salvador Espriu (Sara Cantero)

Poesia Modernista

La renaixença (Biògraf)

Àngel Guimerà i Narcís Oller

La Renaixença

Decadència II

la Decadència

Tirant lo Blanc

Tòpics i figures retòriques